CATALÀ

Dimecres 30 de maig de 2018

La publicitat 

És un model de llenguatge molt freqüent en pràcticament tots els àmbits de la nostra vida. Així doncs, trobem anuncis al metro, a la televisió, a la ràdio, a la xarxa, i a molts altres llocs del dia a dia.

Definició anunci publicitari:

El Diccionari de l’Institut d'Estudis Catalans defineix anunci com un “discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre un producte, una marca o un servei”.

Les característiques que ha de reunir un bon anunci publicitari, tot adaptant-se al receptor, són les següents:

• Ha de ser eficaç, clar i fàcil d'entendre.
• És molt important la comunicació visual, és a dir, la incorporació de colors i imatges, per tal de cridar l'atenció dels destinataris.
• El discurs ha de ser atractiu per tal de generar interès.
• S’han d’incloure elements persuasius que generin desig.
• hola S’ha de tenir en compte el tipus de consumidor a qui pot anar dirigit l’anunci.

Exemples de bons anuncis publicitaris:

• ·         Comprem cases lletges (d'una empresa dedicada a la compra venda d'immobles)
• ·         Menys sucre, més foc (d'un refresc)
• ·         El teu és teu (d'una empresa antirobatoris)
• ·         Amb salsa te millor gust (d'una marca de salsa de tomàquet)
• ·         Et donem més per menys (en un supermercat)

Text publicitari:

Dimectes 24 d'abril 2018

 

Textos Argumentatius from Mariapin



1. Escriu un text argumentatiu explicant si tu creus que la humanitat aconseguirà sobreviure al canvi climàtic o no.

• Primer explica bruement què és el canvi climàtic. pots utilitzar parules com clima, global, canvi, alteraciój, produeix, temperatura, precipitacions, activitat humana, produït...
• Després dona la teva opinió posant arguments que la sostenguin.

ESQUEMA DEL TREBALL:

Primer: la definició: El canvi climàtic és....
Segon: Crec / jo pens que la humanitat aconseguirà / no aconseguirà sobreviure....
Tercer: argument principal
Quart: Altres arguments.

Dimecres 10 d'abril de 2018

Dimecres 7 de març de 2018

activitats:

1.  Subratlla tots els verbs que trobis en el text següent:

...Cada dia era més difícil circular amb cotxe per la ciutat. De bon matí, tothom tenia pressa i els conductors reaccionaven com podien: els uns pitaven, els altres avançaven sense vigilar, un altres perdien la paciència... Em pensava que tot canviaria quan em van donar una feina en què no em calia agafar el cotxe. Vaig decidir que aniria a treballar amb autobús. I sí, cada dia l’agafo, l’agafo a l’hora punta; m’empenyen, em trepitgen; de vegades també m’escridassen! Gairebé enyoro els embussos!

2. classifica els verbs anteriors segons siguin de la primera (ar), segona (er/re) o tercera (ir) conjugació.

3. Escriu el pretèrit imperfet del verb cantar (Jo cantava, tu...., ell/ella...., nosaltres...., vosaltres... ells/elles....).

4. Indica si els segûents verbs estan en present, passat o futur.

  jugaré, treballaven,  condueix, cuinam, vaig nedar,  hem acabat,  sortireu.

5. Analitza els verbs anteriors segons l'exemple.                    

  jugaré ... primera persona del singular.... jo jugaré

6. analitza les següents frases: fes aquestes preguntes per trobar el complement. CD = què,  CI = a quí,  CC = com

   a. El boix jugava amb la pilota.

   b. L'Aina va enviar una carta a na Julia.

   c. Aquella tarda plovia moltíssim.

   d. Els pares i les mares varen regalar un viatge als seus fills.

   e. En Miquel menjava un llogur molt ràpid.

7. Què és una entrevista?

8. Quins tipus d'entrevista hi ha segons el contingut?

9. L'entrevista que no esta previament preparada és informal o formal?

10. Per quins tres canals es poden fer les entrevistes? 

Dimecres 28 de febrer de 2018

Estructura del predicat verbal

El verb és la paraula més important del predicat verbal. Per això diem que el verb és el nucli del predicat. Qualsevol verb, excepte ser, estar i semblar, pot ser nucli del predicat verbal.

De vegades, en el predicat verbal apareix solament el verb. Per exemple:

Els delegats varen arribar.     No obstant això, el més habitual és que el verb aparegui acompanyat d'un o diversos grups de paraules que funcionen com a complements. Per exemple:

  L'home       mirava  el mar des de la finestra.

                      nucli      Comp       compl

    Sujbjecte                Predicat

El complement directe, el complement indirecte i el complement circumstancial són complements del verb.

El complement directe

El complement directe (CD) nomena a la persona o cosa sobre la qual recau l'acció del verb. Per exemple: Ella va complir la seva promesa.
          N                  CD

La funció de complement directe l'exerceix un grup nominal. Si aquest grup nominal nomena a una persona, sol anar precedit per la preposició a. Per exemple: Luis va veure als seus amics. També poden funcionar com a complement directe els pronoms

em, et, el, la, ens, us, els, les, es. Per exemple: Ella em va saludar. Quan el complement directe és un grup nominal, es pot substituir pels pronoms el, la, els o les. Per exemple: Luis va veure als seus amics. ▶ Luis els va veure.

El complement indirecte

El complement indirecte (*CI) nomena al destinatari de l'acció expressada

pel verb més el complement directe. Per exemple:

Ella va lliurar el paquet a Ana.

             N          CD         CI

La funció de complement indirecte l'exerceix un grup nominal que sol anar introduït per la preposició a. I es pot substituir pels pronoms li o els. Per exemple: Ella va lliurar el paquet a Ana. ▶ Ella li va lliurar el paquet. També poden funcionar com a complement indirecte els pronoms em, et, li, ens, us, els i es. Per exemple: Ella ens va donar ahir les gràcies.

El complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) expressa les circumstàncies de l'acció del verb. 

Per exemple: Ana ve el matí.

                               N    CC

La funció de complement circumstancial la poden exercir un grup nominal, amb o sense preposició, o un adverbi. Hi ha tants tipus de complements circumstancials com a classes de circumstàncies: de lloc, de temps, de manera, de quantitat, de

causa, d'instrument… Per exemple:

·         Lloc Ells viuen aquí.

·         Quantitat Jo vaig caminar molt.

·         Temps Luis cridarà avui.

·         Causa Va relliscar per la pluja.

·         Manera Tu anaves bé.

·         Instrument Escriu amb ploma.

1.    Copia les oracions i subratlla el complement directe.

a.    El pare de Carles va plantar diversos arbres.

b.    Jo vaig demanar un gelat de *vainilla i xocolata.

c.    Marta va veure a la seva cosina Lola.

d.    El pare va cridar al seu fill.

e.    Els nens van obrir els regals.

2.    Copia el complement indirecte d'aquestes oracions:

a.    Juan va donar un esglai a la seva amiga.

b.    Elles van preparar una sorpresa als seus oncles.

c.    Luisa va cantar una cançó als convidats.

d.    Ana va treure fotos a les nenes.

e.    El veterinari va guarir la pota al gos.

Ara, substitueix aquests complements indirectes per pronoms.

Exemple: Joan va donar un esglai a la seva amiga. ▶ Joan li va donar un esglai.

3.    Copia les oracions i identifica en cadascuna el complement directe i el complement indirecte.

a.    Lucía va tirar una bola de neu a la seva germana.

b.    Ell explica el problema als seus alumnes.

c.    Tu rentaràs el pèl a María.

d.    Elena va prestar el bolígraf a la seva companya.

e.    Pedro va lliurar a l'hostessa el passaport.

4.    Subratlla els complements circumstancials i vaig donar de quina classe són.

a.    Jo dormo molt bé.

b.    Ell va obrir la porta amb la seva clau.

c.    Luisa ha anat a París.

d.    Estudiaré anglès el proper any.

Dilluns  26 de febrer de 2018

Sintagma verbal

És la paraula o grup de paraules on el nucli és un verb. Aquest nucli concorda en gènere i nombre amb el nucli del sintagma nominal subjecte

En els següents exemples destaquem en negreta el SV predicat (“El nen” seria el SN subjecte):

1. El nen va comprar flors per a la seva mare ahir.
2. El nen va comprar.
3. Va comprar.

Activitat 1 indica el subjecte (SN) i el predicat (SV)

• La sopa està molt calenta.
• En Miquel jugava a escacs.
• La bicicleta vermella es molt cara.
• Aquella garrida aprovarà tots els examens.
• Nosaltres caminarem fins l’escola.
• Va comprar una camiseta
• En Marc viatjarà a Barcelon.

Activitat 2. Escriu 2 predicats (SV) diferents, utilitzant un verb simple i un compost, a partir del següent subjecte (SN). La Laura.......

Dijous 22 de febrer de 2018

Completa cada oració amb el pretèrit imperfet d’indicatiu del verb entre parèntesis.

·         La meua germana _______________ (mirar) la mar blava.

·         El meu amic ___________________  (anar) a comprar a la botiga de la plaça.

·         Els natius de l’illa _______________  (dansar) per als turistes.

·         Lluïsa no ______________________  (arxivar) bé els documents.

·         El gos de Joan _________________  (lladrar) tots els dies.

Indica a quina conjugació pertany cada verb.

llegia                      sabríeu                   tallava

sentia                     esperem                 descobrí

estudiare                miraves                   tendrem

Escriu un altre verb de cada

____________________             __________________                   ___________________

Indica el temps (present, passat o futur) d’aquestes formes verbals.

menjaré                         voles                esperàveu                     jugaràs

va ajudar                       és                     estic                              treballàvem

dormen                         hem llegit          cantaran                       agafareu

Completa aquesta graella amb els verbs de l’exercici anterior.

1a p. sing.	2a p. Sing.	3a p. sing.	1a p. pl.	2a p. pl.	3a p. pl.

Escriu l’infinitiu de cada forma verbal i anota la conjugació a què pertany:

·         dormiria ............................. (3a)

·         ballàveu ............................. (    )

·         llegim ................................. (    )

·         sentiu ................................. (    )

·         jugàvem ............................. (    )

·         corren ................................ (    )

Escriu les següents oracions en temps passat i futur:

                                                                               

	Llegeixo	Compro
Passat
Futur

Escriu tres oracions, una en cada persona del verb:

1a persona:.......................................................................................................

2ª persona:.......................................................................................................

3ª persona:.......................................................................................................

Dimecres 08 de febrer de 2018

1. T'agrada ser mestre?
2. Per què vares decidir ser mestre/a?
3. Quant anys dus fent classe?
4. Quina assignatura t'agradava més quan estudiaves? i ara?
5. En quantes escoles has treballat?
6. Quin és el teu animal preferit?
7. Quin és el teu menjar preferit?
8. Què t'agrada fer en el teu temps lliure?
9. Pràctiques algun esport?
10. De petit/a quin era el teu conte, llibre o llegenda preferida?
11. On t’agradaria anar de viatge?
12. Què penses sobre el canvi climàtic?
13. Què fas tu per evitar el canvi climàtic?

CANVI CLIMÀTIC	MESTRE
Que penses sobre el canvi climàtic? Amb quin transport vas normalment a l’escola? Estàs preocupat pel canvi climàtic?	Quants anys has estudiat per ser mestre? T’agrada el curs que estàs fent o en voldries un altre? Has treballat en algun altre país? T’agrada ser mestre? Quants anys fa que ets mestre? Quina assignatura t’agradava més quan estudiaves? I ara? Per què vares decidir ser mestre/a? Quants anys dus sent mestre/a? Aquest es el teu treball preferit o voldries fer una altre feina? Quan vares començar a fer feina? Quan penses jubilar-te? Quan vares decidir ser mestre? En quantes escoles has treballat? Quina va ser la primera escola on treballaves? Quantes hores treballes setmanalment?
PERSONAL	TEMPS LLIURE, DE PETIT
Estàs solter o soltera? Quin és el teu animal preferit? T’agraden el homes o les dones? Et feien bullyng de petit? Quin el teu menjar preferit? En quin any vares néixer? Quant eres petit que volies treballar? Tens alguna mascota? Tens fills? Ets vega? De quin equip de futbol ets?	Practiques algun esport? Que t’agrada fer en el teu temps lliure? Quant eres petit a que t’agradava jugar? De petit quin era el teu conte o llibre preferit? Saps dibuixar? On t’agradaria anar de viatge? Com quedaves amb els amics abans dels mòbils? Vas al gimnàs? T’agrada viatjar?

Dimecres 31 de gener de 2018

Avui hem elegit les 12 preguntes que més ens interessava, ho hem fet a través d'una activitat cooperativa anomenada 1,2,4: que consisteix en:

• Primer pensar individualment la resposta.
• Segon per parelles arribar a acords comuns.
• Tercer repetir l’operació amb els 4 integrants del grup.

preguntes	grup 1	grup 2	grup 3	grup 4	grup 5	grup 6	total
1. Practiques algun esport?			1	1	1		3
2. Per què vares decidir ser mestre/a?		1					1
3. En quin any vares néixer?			1	1			2
4. Quants anys dus fent classe?		1					1
5. Quants anys has estudiat per ser mestre/a?	1			1	1		3
6. Estàs solter o soltera?			1	1		1	3
7. Quan eres petit de que volies treballar?	1						1
8. Tens alguna mascota?		1		1			2
9. Quin és el teu animal preferit?		1	1			1	3
10. Aquest és el teu treball preferit o és per a passar el temps?					1		1
11. Tens fills?				1		1	2
12. A que jugaves de petit amb els teus amics?		1	1				2
13. Quan vas treballar a una escola i quan penses acabar?	1						1
14. T’agrada ser mestre/a?		1	1		1		3
15. Quina assignatura t’agradava més quan estudiava?
16. Que t’agrada fer en el teu temps lliure?		1		1	1		3
17. De petit qui era el teu conte o llegenda preferit?	1				1		2
18. Saps dibuixar?
19. Amb quina edat vares decidir que series mestre/a?	1			1			2
20. Quantes escoles has estat?	1	1					2
21. A quin lloc t’agradaria anar de viatge?			1		1		2
22. Com quedaves amb els teus amics abans dels mòbils?
23. T’agraden els homes o les dones?			1	1		1	3
24. Quin va ser la teva primera escola?		1				1	2
25. T’agrada el curs que estàs fent o voldries un altre?		1	1	1			3
26. Ets vegà?
27. Et feien bulling de petit?	1	1				1	3
28. Que penses sobre el canvi climàtic?	1		1		1	1	4
29. Quin és  el teu menjar preferit?						1	1
30. Estàs casat/da?					1	1	2
31. Vas al gimnàs?						1	1
32. Amb quin transport vas normalment a l’escola?
33. Quantes hores treballes?				1			1
34. T’agrada viatjar?	1		1				2
35. Estàs preocupat pel canvi climàtic?						1	1
36. A quins llocs has viatjat?				1			1
37. De quin equip de futbol ets?						1	1
38. Has treballat en algun altre país?	1	1	1		1		4
	10	12	12	12	10	12

Dijous 25 de gener de 2018

1. Practiques algun esport? 2. Per què vares decidir ser mestre/a? 3. En quin any vares néixer? 4. Quants anys dus fent classe? 5. Quants anys has estudiat per ser mestre/a? 6. Estàs solter o soltera? 7. Quan eres petit de que volies treballar? 8. Tens alguna mascota? 9. Quin és el teu animal preferit? 10. Aquest és el teu treball preferit o és per a passar el temps? 11. Tens fills? 12. A que jugaves de petit amb els teus amics? 13. Quan vas treballar a una escola i quan penses acabar? 14. T’agrada ser mestre/a? 15. Quina assignatura t’agradava més quan estudiava? 16. Que t’agrada fer en el teu temps lliure? 17. De petit qui era el teu conte o llegenda preferit? 18. Saps dibuixar? 19. Amb quina edat vares decidir que series mestre/a? 20. Quantes escoles has estat? 21. A quin lloc t’agradaria anar de viatge? 22. Com quedaves amb els teus amics abans dels mòbils? 23. T’agraden els homes o les dones? 24. Quin va ser la teva primera escola? 25. T’agrada el curs que estàs fent o voldries un altre? 26. Ets vegà? 27. Et feien bulling de petit? 28. Que penses sobre el canvi climàtic? 29. Quin és el teu menjar preferit? 30. Estàs casat/da? 31. Vas al gimnàs? 32. Amb quin transport vas normalment a l’escola? 33. Quantes hores treballes? 34. T’agrada viatjar? 35. Estàs preocupat pel canvi climàtic? 36. A quins llocs has viatjat? 37. De quin equip de futbol ets?

38. Has treballat en algun altre país?

Dijous 18 de gener de 2018

L'ENTREVISTA

Una entrevista  és una conversa per obtenir informació d'un tema o d'una persona sobre la seva vida, el seu treball, etc., mitjançant una sèrie de preguntes. Existeixen diverses classificacions de l'entrevista.

a) Entrevista d'opinió. La seva intenció és que l'entrevistat manifesti la seva opinió sobre un determinat fet o tema.

exemple: https://www.ara.cat/videos/entrevistes/Berto_Romero-Entrevista-Independencia_3_860343970.html

b) Entrevista de notícia. L'objectiu principal és que l'entrevistat doni informació.

exemple: https://www.youtube.com/watch?v=UQZiiKkSNkU

c) Entrevista de personalitat o retrat. La seva intenció és que l'entrevistat es mostri tal com és, que a través de les seves declaracions proporcioni un retrat de la seva personalitat o imatge.

exemple: https://www.youtube.com/watch?v=WwixrFdIm1k


Pel canal:

a) Personal. Són les més obertes, àmplies i penetrants, a banda de ser prou efectives i adequades per a la confidencialitat. Els interlocutors s'interposen més vivament i el periodista capta més tant el missatge oral com el corporal.

b) Telefònica. Són les més fàcils en la seva consecució, es realitzen mitjançant la via telefònica i s'aprofiten per la rapidesa amb què es poden realitzar i per a oferir notícies curtes. Són útils quan l'entrevistat es troba ubicat en un lloc distant i es requereix guanyar temps i diners.

c) Per Qüestionari. Aquestes es remeten per interposició de persones, per correu postal o electrònic, per fax, etcètera. S'apel·la a aquestes quan les persones que s'han d'entrevistar estan a la presó, en altres territoris o quan es mostren fugisseres o reservades i no han accedit a entrevistes telefòniques o personals. Té l'inconvenient que gairebé sempre es tornen tard, a part de que pugui que es contesti una altra cosa.

Pel nombre d'entrevistats:

a) Individual. Implica la participació d'un entrevistador i un entrevistat.

b) Grupal o col·lectiva. Implica la participació de dos o més entrevistats, encara que es recomana que el nombre no superi les quatre o cinc persones a fi de mantenir un ordre en el diàleg.

Per la seva modalitat:

a) Entrevista estructurada o formal. Està realitzada sobre la base d'un formulari prèviament preparat, mitjançant una llista de preguntes establertes amb anterioritat.

b) Entrevista no estructurada o informal. Es tracta de preguntes-respostes en una conversa tenint la característica d'absència d'una estandardització formal.

c) Entrevista focalitzada. La seva realització requereix una gran experiència, habilitat i tacte. Es realitza basant-se en un problema, es fa sense subjectar-se a una estructura formalitzada; demana agudesa i agilitat per part de l'entrevistador per tal de cercar les dades que necessita. L'entrevista focalitzada és també una tècnica excel·lent per estudiar situacions que seran objectes d'accions de treball social.

d) Entrevista no dirigida. L'entrevistat té completa llibertat per expressar els seus sentiments i opinions, el reporter ha d'animar a parlar sobre un determinat tema.

Hi ha altres tipus, les entrevistes d'opinió, les entrevistes de semblança i altres... Per exemple si al transmetre l'entrevista per un mitjà aquesta va ser gravada o si es va realitzar en viu.

Dimecres 10 de gener de 2018

1. Encercla els verbs.

• casa, estudiar, blau, estalviar, mirar, ell,
• cantar, somriure, llibreta estret, aquí, les,
• caçar, sentir, viure, vida

2. Indica la persona i el nombre d’aquestes formes verbals:

• Canto:
• Escriureu:
• Ballen:
• Pateixes:
• Som:

3. Indica el temps d’aquestes formes verbals:

• Estudiava:
• Caminaran:
• Han entrenat:
• Havia llegit:
• Pensareu:

4. Les formes personals estan agrupades en tres modes, quins?

• ………………………………………………………………………………
• ……………………………………………………………………………….
• ……………………………………………………………………………….

5. No tenen ni persona ni nombre. Quines són? Posa un exemple de cada.

• ………………………………………………………………………………
• ………………………………………………………………………………
• ………………………………………………………………………………

Deures:

6 Fes un mapa conceptual sobre el que hem estudiat dels verbs.. Pots utilitzar el següent exemple com a guia.

FORMES NO PERSONALS

MODE

FORMES VERBALS

Deures de Nadal

Fer tota la pàgina.

Dia 20 de desembre de 2017

CONJUGACIÓ

1. Classifica els següents verbs segons siguin de la primera, de la segona o de la tercera terminació. cantavem, interrompieu, jugaré, dormirien, utilitzarem, colliràs,treuré, fa, riguéren, sortireu, veuria i tall .

PRIMERA CONJUGACIÓ	SEGONA CONJUGACIÓ	TERCERA CONJUGACIÓ

PERSONA I NOMBRE

1. classifica els verbs de l'exercici anterior segons la persona qui les realitza.

PRIMERA PERSONA	SEGONA PERSONA	TERCERA PERSONA

Dia 13 de desembre de 2017

DEFINICIÓ

Es denomina grup verbal al conjunt de paraules on el nucli o la paraula amb més força és un verb, del qual depenen una seria de complements.

1. Escriu 5 oracions.
2. Identifica el grup nominal i el grup verbal de cada una de les oracions anteriors.
3. Subratlla el nucli del grup nominal i el nucli del grup verbal.
4. Supratlla els complements del grup verbal de cada oració.
5. Identifica l'arrel i la terminació dels verbs de l'exercici anterior.

Dia 30 de novembre de 2017

• Correcció de la prova

Dia 23 de novembre de 2017

• Prova tema 1

Dia 16 de novembre de 2017

Power point graus de l'adjectiu.

Dia 2 de novembre de 2017

Gramàtica:

Definició

• Els adjectius indiquen qualitats i característiques dels éssers o les coses:  gent amable, fruita madura).
• poden ser variables i presenten flexió de gènere (masculí i femení) i de nombre(singular i plural) o invariables.
•  Concorden en gènere i nombre amb el nom al qual acompanyen.

El grau d’un adjectiu indica la intensitat amb què l’ésser o l’objecte posseeix una qualitat. Els graus de l’adjectiu són tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau comparatiu pot ser d’inferioritat, d’igualtat i de superioritat.

• Grau positiu: indica simplement la qualitat del substantiu sense especificar la intensitat. S'utilitza l'adjectiu tal qual.

exemple: El cotxe és ràpid

El llibre és interessant.

• Grau comparatiu: expressa la qualitat del substantiu en comparació amb un altre substantiu.

• Grau comparatiu de superioritat. La seva estructura és: "més + adjectiu + que".

              Exemple: El meu cotxe és més ràpid que el teu.

                              Aquesta camiseta és més cara que                                          aquella

• Grau comparatiu d'igualtat. La seva estructura és: "tan + adjectiu + com".

              Exemple: El meu cotxe és tan ràpid com el teu.

                              Aquesta camiseta és tant cara com                                          aquella

• Grau comparatiu d'inferioritat. La seva estructura és: "menys + adjectiu + que".

              Exemple: El meu cotxe és menys ràpid que el teu.

                              Aquesta camiseta és menys cara que                                      aquella.

• Grau superlatiu: expressa la qualitat del substantiu en el grau més alt.

       Exemple: Aquest és el cotxe més ràpid.

                        Aquesta camiseta és la més cara.

Dia 16 d'octubre de 2017

Ortografia: 

1. Completa el següent mapa conceptual.

2. Escriu 5 paraules amb cada una de les següents grafies: s, c (so de essa), z, i ss.

3. Classifica les paraules de l'exercici anterior segons tenguin una essa sorda o sonora.

4. Cerca una paraula exemple de cadascuna de les normes sobre la essa sorda i la essa sonora. indica quina norma has utilitzat en cada cas. Pots utilitzar les paraules de l'exercici 1.

5. Cerca al diccionari 3 paraules que tenguin la ·ç· i 3 que contenguin la ·ss·

Dia 27 de setembre de 2017

Nom: _____________________________ data _____________

1. Llegeix aquesta notícia i contesta les preguntes que hi ha a continuació.

EL DIARI

MANATÍS AL PORT DE BARCELONA

Mireia Pla, Barcelona

Avui a la matinada, el pesquer Mar Blava ha trobat a dues milles de la costa un manatí que surava pel mar seguit d’una petita cria. El servei de guardacostes ha demanat ajuda al CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins), que ha posat en marxa tot el seu dispositiu per poder-los salvar d’una mort segura. Els manatís són uns mamífers marins que viuen en aigües del tròpic: a les costes del Carib i de l’Àfrica central. Segurament, l’augment de temperatures d’aquest estiu ha provocat que hagin abandonat els seus refugis naturals. Aquests animals alleten les cries durant dos anys i en tot aquest temps la mare i els fills no se separen. El personal del CRAM ha comentat que el primer que cal fer és avaluar l’estat de salut de la femella i la seva cria per a poder decidir l’actuació adequada i poder retornar-los al més aviat possible al seu hàbitat natural.

Indica si es vertadera (V) o falsa (F) cada una d’aquestes frases.

1. S’han trobat dos manatís a la Mediterrània.
2. Aquest és un fet extraordinari perquè encara no havia passat mai.
3. Els han trobat entre les 7 i les 8 del mati.
4. La cria té més de dos anys.
5. Aquest estiu ha estat més fred que l’anterior.
6. El personal del CRAM vol portar els manatís a una zona tropical.

2. Escriu tres paraules de cadascun dels camps semàntics següents:

1. Animals: moix, girafa, elefant.
2. Eines:
3. Transport:

3. Escriu el contrari de cadascun dels mots.

1. feliç
2. fer
3. embolicar
4. control
5. variable
6. mòbil

4. Omple els buits de les frases següents amb b o v.

1. Tro__ava les __erdures molt __ones.
2. En __icens __olia __acallà per __erenar.
3. En__iaré una __icicleta a __arcelona amb a__ió.
4. __olia venir a dormir però __aig poder.
5. Can__iaré la funda bla__a del mò__il.
6. Hi ha__ia molta gent per __eure el go__ern

5. Escriu cinc verbs i cinc substantius.

1. Verbs

2. substantius

6. Escriu  una carta a un amic explicant-li el que has fet aquest estiu.